"El capitalisme avança sense control cap al collapse total"

"El capitalisme avança sense control cap al collapse total"
Interview Susan George by Eva Piquer
Avui, 24 May 2001

>This interview is also available in pdf

La politòloga Susan George ha escrit 'Informe Lugano', un assaig disfressat de novel·la on s'explica amb cruesa què caldria fer per garantir la supervivència del capitalisme durant el segle XXI. D'entrada, caldria eliminar sistemàticament tota la gent que sobra. El llibre, publicat per Icaria i Intermón, té un pròleg de Manuel Vázquez Montalbán. George és també una de les autores del volum 'Neoliberalisme i desenvolupament', publicat per Pòrtic

"He pretès afligir els que se senten confortats, sense reconfortar gaire els afligits"

E.P.: Què fa una politòloga escrivint un llibre de ficció?

S.G.: Pretenia portar les meves teories fins a les últimes conseqüències, i em va semblar que això no ho aconseguiria amb un altre llibre d'anàlisi política. Ja n'he fet molts. En aquest llibre, l'únic que hi ha de ficció és la reunió de nou experts a Lugano, convocats per analitzar el futur del planeta dins de la lògica del capitalisme salvatge. L'informe que elaboren no és real, però el que es diu a l'informe ho subscric totalment. No sóc una novel·lista. Per escriure aquest llibre vaig haver de fer tanta feina de recerca com per escriure els meus llibres anteriors: vaig passar 5 anys documentant-me. Volia respondre a la qüestió de què caldria fer per protegir i conservar el capitalisme global, i ho volia fer des de l'absència absoluta de sentiments, de la manera més freda possible. I amb rigor. D'aquí va sortir la idea d'escriure el llibre com si fos un informe per encàrrec.

E.P.: Va ser una bona idea: l'estil fred del text, que evita a consciència el llenguatge emocional, li dóna més aparença d'objectivitat i, per tant, fa que guanyi credibilitat.

S.G.: Gràcies. Justament per això vaig optar per donar-li la forma d'un informe fictici, però fonamentat, en lloc d'escriure un assaig. La mena de persones que em vaig imaginar que escriurien un informe així, els anomenats intel·lectuals de la política, tendeixen a utilitzar un estil asèptic i distant. A més, com que es tracta d'un informe secret, que llegirà molt poca gent, poden estalviar-se retòrica i dir la veritat, per crua que sigui. No els cal amagar res. Com més petita és l'audiència d'un document, més percentatge de veritat pot contenir.

E.P.: ¿La ficció és el millor mètode per explicar la realitat?

S.G.: No sé si és el millor, però és un mètode possible, i força didàctic. En el meu cas, haver utilitzat una trama de novel·la potser servirà perquè molta més gent entengui el que està passant al món. Però no he fet ciència-ficció. Per desgràcia, l'informe descriu fets no inventats. No em sorprendria gens saber que un grup de treball real ha elaborat un document similar al meu informe. Això sí, la realitat actual és tan esgarrifadora que cada cop s'acosta més a la ficció.

E.P.: ¿El capitalisme està tan arrelat que ja només es pot combatre des de la ficció?

S.G.: La ficció pot ser una arma efectiva i popular, però no és l'única. He passat bona part de la meva vida lluitant contra el capitalisme brutal des de la realitat, col·laborant amb organitzacions, fent conferències, escrivint llibres d'anàlisi...

E.P.: El suposat informe s'ha de donar a conèixer a determinats caps d'estats i organismes de seguretat nacional de certs Estats, així com a dirigents del món empresarial i financer. ¿Els dirigents mundials farien bé de llegir el seu llibre?

S.G.: Jo l'he escrit per a tothom que el vulgui llegir. L'he escrit per despertar consciències adormides, per desestabilitzar els que se senten confortats dins del sistema, i per fer-los reaccionar. Com dic a l'epíleg del llibre, he pretès afligir els que se senten confortats, sense reconfortar gaire els afligits. Sóc conscient que el meu públic és limitat, per molt que amb una obra de ficció pugui arribar a més gent que amb un assaig. Sincerament, dubto que els líders mundials dediquin un sol minut al meu llibre. Però jo ja he fet la meva part de feina, ja he escrit el que pensava, el que necessitava escriure, i ara no depèn de mi que em facin cas o no. No és a les meves mans.

E.P.: Si li fessin cas, ¿es podria evitar la catàstrofe?

S.G.: Molt rarament un llibre serveix per canviar el món. Tinc clar que els qui ostenten el poder no es moriran de ganes de llegir el meu llibre. Hi faig un diagnòstic que no és agradable, tot al contrari. Els empresaris capitalistes no són persones lliures, estan atrapats pel mateix sistema, els resulta impossible modificar-lo o protegir-lo del desastre. Els que mouen els fils del capitalisme en sóc víctimes, i ni ells se salven de la possibilitat de quedar-ne exclosos. Abans només eren marginals els pobres molt pobres, però ara també un empresari corre el risc de fer fallida i passar a engruixir les xifres de persones marginades per la societat.

E.P.: ¿L'economia de mercat sobreviurà més enllà del segle XXI?

S.G.: M'agradaria pensar que el capitalisme deixarà de créixer cap al desastre i es mantindrà sota control. Però perquè això passi han de canviar moltes coses. Actualment el sistema creix cap a una situació insostenible des de tots els punts de vista.

E.P.: ¿Hi hauria alternatives possibles a l'economia de lliure mercat, si les relacions de poder no fossin com són?

S.G.: Hi ha centenars d'alternatives. Però caldria que hi hagués voluntat. En primer lloc, el mercat no hauria de prendre decisions en àrees de la vida com l'educació, la cultura, la salut o el medi ambient. La viabilitat del planeta passa per redistribuir la riquesa. Una economia basada en la competitivitat (entre persones, entre empreses, entre països, entre regions...) fa que hi hagi quantitats massives de perdedors. I ningú no té ni idea de què s'ha de fer amb els perdedors.

E.P.: ¿Hi ha cap motiu pel qual valgui la pena conservar el capitalisme global al segle XXI?

S.G.: El capitalisme tal com el coneixem ara, no.

Copyright 2001 Avui