Mentres desenes de milers de refugiats moren intentant arribar a Europa fugint de la violència, alguns actors s'enriqueixen amb la seva tragèdia. Aquest informe denuncia les empreses militars i de seguretat que s'han beneficiat amb la crisi, primer venent armes i, després, obtenint contractes multimil·lionaris per subministrar equips i tecnologia de vigilància de fronteres.
>> Llegir el resumen executiu en castellà, anglès, francès, italià, alemany i neerlandès.
La crisi de refugiats a la qual s’enfronta Europa ha causat consternació en els passadissos del poder i ha escalfat el debat als carrers. Ha posat de manifest una fractura de la totalitat del projecte europeu, ja que els Governs no han aconseguit posar-se d’acord ni tan sols amb el repartiment d’uns pocs refugiats. En canvi, no han parat de culpar-se els uns als altres. Els partits d’extrema dreta han augmentat la seva popularitat entre les comunitats afectades per l’impacte de l’austeritat, culpant de la recessió econòmica a un boc expiatori molt oportú en comptes del poderós sector bancari. I els que més estan patint són els refugiats, que fugint d’una terrible situació de violència i adversitat, acaben atrapats entre fronteres o entre països, empesos a optar per rutes encara més perilloses per a tal d’arribar a zones segures.
No obstant això, hi ha un grup d’interessos que s’ha beneficiat de la crisi dels refugiats i, en particular, de la inversió que ha desemborsat la Unió Europea per ‘assegurar’ les seves fronteres. Es tracta de les companyies de defensa i seguretat que proporcionen l’equip als guàrdies fronterers, la tecnologia de vigilància per monitorizar les fronteres i la infraestructura tecnològica per a realitzar el seguiment dels moviments de població.
Aquest informe llança llum sobre aquests actors que s’estan aprofitant de la seguretat fronterera, analitzant qui són i quins serveis presten, com influeixen en les polítiques europees i es beneficien d’elles, i quins fons reben dels contribuents. L’informe mostra que, lluny de ser beneficiàries passives de la generositat europea, aquestes empreses estan fomentant activament una creixent ‘segurización’ de les fronteres europees i estan disposades a proporcionar tecnologies cada vegada més severes per a aquest fi.
El més pervers de tot és que també es demostra que alguns dels beneficiaris dels contractes de seguretat a les fronteres són alguns dels majors venedors d’armes a la regió d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, alimentant el conflicte que és la causa de molts dels refugiats. En altres paraules: les companyies que estan creant la crisi després se’n beneficien d’ella.
A més, han rebut el suport dels Estats europeus que els han atorgat les llicències necessàries per exportar armes i, després, els han concedit contractes de seguretat fronterera per fer front a les conseqüències. Les seves accions també s’han d’entendre en el marc d’una resposta a la crisi dels refugiats per part de la UE cada vegada més militaritzada.
La Comissió Europea, brandant l’estendard de la ‘lluita contra la immigració il·legal’, preveu transformar la seva agència de seguretat fronterera, Frontex, en una Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes més poderosa. Aquesta controlaria les iniciatives de seguretat fronterera dels Estats membres i jugaria un paper més actiu com a vigilant de les fronteres, entre altres coses mitjançant l’adquisició del seu propi equipament. Aquesta agència compta amb el suport d’EUROSUR, un sistema de la UE que connecta els sistemes de vigilància i supervisió de la seguretat fronterera entre els Estats membres i tercers Estats.
La militarització de la seguretat fronterera també es reflecteix en els objectius militars de la ‘Força Naval de la UE - Operació Mediterrània Sofia’ (EUNAVFOR MED), així com en l’ús de l’exèrcit en moltes fronteres, com les d’Hongria, Croàcia, Macedònia i Eslovènia. Les missions navals de l’OTAN en el Mediterrani ja estan col·laborant de forma activa amb la seguretat fronterera de la UE.
Mentrestant, als països que no formen part de la UE se’ls està portant a assumir el paper de fronteres avançades per tractar d’impedir que els refugiats arribin a les fronteres de la UE. Els recents acords migratoris entre la UE i Turquia, que han rebut dures crítiques de les organitzacions de drets humans, deneguen als refugiats l’accés a Europa i han donat lloc a més violència contra ells.
L’informe mostra que:
En conjunt, les proves revelen una creixent confluència d’interessos entre els líders polítics europeus que busquen militaritzar les fronteres i els principals contractistes de defensa i seguretat que proporcionen els serveis. Però aquesta no és solament una qüestió de conflictes d’interès o d’alguns actors beneficiant-se de la crisi, sinó que també concerneix la direcció que està adoptant Europa en aquest moment crític. Fa més de mig segle, el llavors president nord-americà Eisenhower va advertir dels perills del complex militar-industrial, el poder del qual podria “amenaçar les nostres llibertats i processos democràtics”. Avui dia tenim un complex militar-de seguretat-industrial encara més potent, que utilitza tecnologies que apunten cap a l’exterior i l’interior, i que en aquests moments s’estan dirigint contra algunes de les persones més vulnerables i desesperades del planeta. Permetre que aquest complex escapi tota examinació representa una amenaça per a la democràcia i per una Europa construïda sobre els ideals de la cooperació i la pau. Com va dir Eisenhower: “Pel llarg camí de la història que encara s’ha d’escriure... aquest món nostre, que cada vegada es torna més petit, ha d’evitar convertir-se en una comunitat d’horribles temors i odi, i ser, en canvi, una orgullosa aliança de confiança i respecte mutu”.
Si deseas apoyar nuestro trabajo, considera realizar una donación. Nos comprometemos a que nuestra valiosa investigación esté accesible sin costo, pero para eso necesitamos de tu ayuda. Si todas las personas que leen nuestro contenido realizan una donación de tan solo €12 podremos apoyar nuestro trabajo durante tres años.
